Ratpenats i control de plagues a l’Empordà

Projecte Eco-Bats de Galanthus : estudiant i promovent el potencial dels ratpenats per a controlar insectes plaga

Galanthus és una entitat sense ànim de lucre fundada l’any 1999 que es dedica des dels seus inicis a l’estudi i a la divulgació dels valors naturals del nostre entorn. Actualment té tres línies de treball principals: la biodiversitat urbana, la flora i els ratpenats.

En l’àmbit de la biodiversitat urbana, aposta per fomentar la presència d’espècies animals i vegetals autòctones a les nostres ciutats, posant l’accent a la seva contribució al nostre propi benestar. Les actuacions que duu a terme l’entitat van orientades a conservar i potenciar les espècies que viuen en els edificis, gestionant i resolent també els problemes que puntualment puguin ocasionar; a millorar la presència de fauna i flora autòctones en els espais verds urbans; i a naturalitzar els ambients aquàtics urbans (fonts, basses i estanys) de manera que es mantinguin en bon estat i alhora millori la seva qualitat ambiental.

En l’actual context globalitzat hi ha un flux enorme i creixent d’espècies de flora exòtiques que ens arriben. Algunes d’elles troben aquí les condicions adequades per a prosperar i esdevenen invasores, arribant a comprometre els hàbitats autòctons. Galanthus porta una llarga trajectòria en la catalogació d’espècies de flora i hàbitats d’interès, així com en l’eliminació d’espècies exòtiques invasores i en la restauració d’hàbitats, assajant constantment nous mètodes i eines per a millorar la gestió dels nostres hàbitats autòctons.

Els ratpenats són un dels grups de mamífers més variat i desconeguts de casa nostra. Galanthus porta més de 15 anys estudiant la seva distribució i ecologia, promovent actuacions per a la seva conservació, realitzant campanyes de divulgació per a donar-los a conèixer al públic i sensibilitzar sobre la importància ecològica que tenen en els nostres ecosistemes. En els darrers anys les actuacions de l’entitat sobre aquests animals s’han centrat en el foment de poblacions i l’avaluació dels serveis ecosistèmics que ens presten als humans (o sigui, en els beneficis que ens aporten), tot estudiant i donant a conèixer l’efecte que tenen com a controladors de plagues dels medis agrícoles.

Ratpenat caçant un barrinador de l’arròs, un dels principals flagells d’aquest cultiu (cortesia de Oriol Massana)

Ratpenat caçant un barrinador de l’arròs, un dels principals flagells d’aquest cultiu (cortesia de Oriol Massana)

Ratpenats i control de plagues

Els ratpenats exerceixen de pesticides naturals, proveint un servei ecosistèmic de gran impacte en l’economia i en la salut. Durant la darrera dècada apareixen els primers estudis que confirmen l’important paper que tenen els ratpenats en el control de les plagues agrícoles i de les comunitats d’insectes en general. Avui en dia sabem, per exemple, que si desapareguessin de cop tots els ratpenats de Nord Amèrica, caldria gastar-se prop de 22.000 milions de dòlars anuals en pesticides per a evitar mantenir les plagues agrícoles a ratlla. També sabem que prop de 25.000 persones gaudeixen de seguretat alimentària a Tailàndia gràcies a la voracitat dels ratpenats que consumeixen les plagues dels arrossars, que d’altra manera els hi farien davallar les collites.

El 2015 Galanthus, juntament amb el Museu de Ciències Naturals de Granollers i l’Associació de Defensa Vegetal de l’arròs del Delta de l’Ebre, publica els resultats d’un assaig realitzat en arrossars del Delta de l’Ebre, on es demostra que si s’aconsegueixen establir poblacions de més de 12 ratpenats per hectàrea en els arrossars el control que exerceixen sobre les plagues permet estalviar prop de 50€ anuals en pesticides, a banda dels beneficis ambientals que això suposa. Aquest primer cas d’èxit anima l’equip de recerca a realitzar assajos en altres contextos, per veure de quina manera es poden extrapolar els resultats en altres ambients agrícoles.

Caixa-refugi ocupada per ratpenats en els arrossars del Delta de l’Ebre (cortesia de Oriol Massana)

Caixa-refugi ocupada per ratpenats en els arrossars del Delta de l’Ebre (cortesia de Oriol Massana)

Per això Galanthus es planteja iniciar un nou assaig en un context diferent, com són els arrossars de l’Empordà, amb els següents objectius:

  • Recollir dades científiques i exportables sobre l’efecte dels ratpenats a les plagues d’insectes aquàtics (mosquits, barrinador de l’arròs i quironòmids) als arrossars de l’Empordà.
  • Implementar una experiència exemplaritzant de tractament ecològic de plagues.
  • Promoure la utilització dels mitjans ecològics de control de plagues, per a un entorn i una producció més saludables.
  • Encoratjar al major nombre de productors a integrar els ratpenats com un recurs més per al control de plagues.
  • Encoratjar a la implementació de l’experiència en un àmbit internacional, especialment en països en vies de desenvolupament on l’arròs sigui una part fonamental de la dieta de les persones

A nivell de recerca, es plantegen essencialment dues hipòtesis a contrastar:

  1. Els ratpenats consumeixen les fases voladores (no les larves) de les diverses espècies de mosquits, quironòmids, i del barrinador de l’arròs a l’entorn dels arrossars de l’Empordà. El consum serà proporcional a la densitat de ratpenats.
  2. És possible augmentar les poblacions de ratpenats a mig termini i de forma definitiva suplint refugis artificials entorn als camps de cultiu.
Disseny experimental del projecte

Disseny experimental del projecte

Per a aconseguir donar resposta a aquestes hipòtesis, es planteja el següent disseny experimental:

  • Es seleccionen 20 parcel•les d’arrossar amb característiques ambientals similars.
  • En 10 d’elles s’hi col•loquen caixes-refugi per a ratpenats, cercant els indrets i orientacions a priori més favorables per a afavorir una ràpida ocupació de les caixes.
  • Es realitza a totes les parcel•les, i durant un període de 4 anys, un seguiment detallat a) de l’evolució de les plagues agrícoles objecte d’estudi (barrinador de l’arròs), b) de les poblacions de ratpenats que ocupen les caixes (en les parcel•les on n’hi ha), i c) de l’activitat de ratpenats en els cultius durant els pics principals de presència de la plaga (juliol-setembre).
  • En el moment en què s’estableixin poblacions de ratpenats, es recolliran femtes a les caixes refugi per determinar mitjançant anàlisis genètics si hi ha consum del barrinador de l’arròs.

La generalització en l’ús de qualsevol mètode agronòmic nou o alternatiu passa en primer lloc per donar-lo a conèixer. Per això a banda de la vessant de recerca, el projecte posa també l’accent sobre la campanya de comunicació de resultats, de manera que si s’obtenen resultats positius el màxim nombre possible d’agricultors s’animi a integrar el foment de les poblacions de ratpenats com a una tècnica més de control biològic de plagues.

Es preveuen quatre blocs d’accions en el marc de la campanya de divulgació del projecte:

En primer lloc la creació d’un espai web del projecte on s’exposaran les motivacions del mateix, l’estat, els progressos i resultats assolits, i s’hi penjarà informació de caràcter més general sobre els ratpenats i el control de plagues (blog). També s’hi recullen les entitats que participen en el projecte; permetrà respondre a consultes i peticions del públic o d’institucions. La pàgina web és www.eco-bats.com.

Igualment es realitzarà un vídeo divulgatiu sobre la importància dels ratpenats en el control de plagues en els arrossars i el seu impacte a nivell mundial. Tindrà una duració de 1:50 minuts i serà una animació en 3D d’estil figuratiu.

De forma més dinàmica, s’utilitzaran les xarxes socials de les institucions involucrades per a donar a conèixer el projecte. Galanthus i el Museu de Granollers, en conjunt, compten amb 3164 seguidors de Facebook i 1418 de Twitter. Un volum que s’anirà incrementant a mesura que s’apleguin suports.

Finalment s’empraran els mitjans públics i privats per a donar a conèixer la iniciativa i per a ampliar la campanya de sensibilització. Es publicaran els resultats en revistes científiques del sector agronòmic, com ja s’ha fet amb l’assaig del Delta de l’Ebre abans esmentat, per a assegurar-ne la seva repercussió.

El projecte arrenca el setembre de 2016, i es planteja els següent terminis:

  • Març de 2017: tenir l’espai web i el vídeo divulgatiu finalitzats.
  • Abril de 2017: abans que els ratpenats surtin de la hivernació, tenir tots els refugis de cria col•locats a les parcel•les agrícoles seleccionades.
  • Juliol-Setembre dels anys 2017 a 2020: recollida de dades de camp sobre densitats de ratpenats i de plagues a totes les parcel•les.
  • Juliol 2017 a Octubre 2020: anàlisis de les dades recollides durant les campanyes estivals.
  • Desembre 2020: publicació dels resultats obtinguts.

Paraules dels beneficiaris

Volem expressar el nostre sincer agraïment a la Fundació Alchimia Solidària pel suport que ens ha donat en l’arrencada d’aquest projecte. Com a entitat que porta quasi 20 anys vetllant per la conservació i divulgació de la natura, sabem quan difícil és aconseguir suports per als projectes mediambientals, que sovint no són percebuts com a prioritaris per part de la nostra societat.

En aquest sentit, l’aposta de la Fundació ha estat fonamental per a iniciar el projecte, i estem especialment agraïts per la sensibilitat que ens ha mostrat Alchimia Solidària.

Moltes gràcies !!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *